En defensa del Teatre Arnau i contra les polítiques culturals que desmantellen la gestió comunitària a Barcelona
La cultura és un dret.
La participació no es pot esborrar.
El Teatre Arnau no es ven.
Cal respectar la voluntat dels barris, veïnat i de les persones professionals implicades des de 2016 en aquest procés
Context
Des de la Coordinadora d’Entitats pel Teatre Arnau, hereva del procés ciutadà iniciat el 2016 amb la plataforma Recuperem l’Arnau, volem manifestar públicament la nostra queixa i oposició frontal a les actuals polítiques culturals de l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes polítiques posen en risc greu el projecte de gestió comunitària del Teatre Arnau, vulneren acords públics, desmantellen programes de cultura comunitària i no garanteixen la continuïtat del Teatre Arnau Itinerant, actiu des de 2017.
1. Un projecte nascut de la ciutadania i avalat institucionalment
El projecte del Teatre Arnau no neix de l’Ajuntament ni del sector privat, sinó de la ciutadania organitzada. Durant el 20216 i 2017 , més de 60 entitats dels barris del Raval, el Poble-sec i Sant Antoni han participat en un procés participatiu llarg, complex i validat institucionalment, amb la presència de responsables polítics i tècnics de l’ICUB (inclòs el mateix PSC quan ocupava la Regidoria de Cultura).
D’aquest procés en va sorgir:
- Un model cultural clar basat en la gestió comunitària (gestió cívica).
- Un projecte que combina arts escèniques, comunitat, memòria i drets culturals.
- Un programa cultural que va formar part del concurs públic de l’edifici (2016), on es definia un ús de gestió veïnal.
Aquest procés ha estat un exemple de bona pràctica, reconegut en espais estatals, cooperatius i institucionals, i citat arreu com a model de participació ciutadana.
2. Desmantellament polític del procés participatiu. Definició unilateral del model de Teatre.
L’actual govern municipal, amb Xavier Marcé al capdavant de la política cultural, està ignorant, deslegitimant i buidant de contingut aquest procés, malgrat haver estat avalat pel mateix consistori. S’han dut a terme 3 reunions (segons algunes fonts) amb la comissió de Teatre Familiar de l’ADETCA on l’Ajuntament ha marcat que l’Arnau serà una sala professional d’exhibició i producció de teatre familiar, i on l’ADETCA ha definit les condicions d’aquest model.
És a dir: s’ha imposat un model de teatre familiar que no s’ajusta al treball fet durant els darrers vuit anys als barris ni pel sector i la ciutadania implicats.
Denunciem:
- La no-validació del procés participatiu i del seu model de gestió.
- El viratge cap a un model de teatre familiar aniquila el projecte i el treball definits el 2016 i desenvolupats durant set anys. Aquesta decisió suposa la pèrdua de tota la tasca comunitària i d’arrelament amb els barris i els seus públics feta fins ara. Un teatre familiar, per definició, no té com a missió central el treball comunitari ni la construcció de teixit social des de la base.
- La manca de diàleg real amb la Coordinadora per perfilar el projecte, la cultura i la identitat del futur teatre.
- El fet reiterat d’assabentar-nos del futur de l’equipament a través de la premsa i de terceres persones.
- La realització de reunions opaques amb agents aliens al territori i la manca d’una diagnosi real amb el sector de les arts vives i els barris.
- Denunciem un argumentari tècnic fals i poc curós, sovint ja desmentit, que pretén sostenir que el projecte del 2016 no era viable. Cal recordar que l’edifici no ha canviat en un 90% respecte al projecte inicial i que la plataforma ha validat aquesta reforma tècnicament. L’Arnau pot ser perfectament lloc de creació, producció i exhibició com la sala Becket o el teatre Tantarantana
Això constitueix una vulneració flagrant dels drets culturals i comunitaris de les entitats i persones implicades.
3. Risc imminent: una licitació excloent i orientada
L’Ajuntament preveu iniciar el procés de licitació entre febrer i març de 2026. Aquest procés s’està definint:
- Sense garantir la participació de la Coordinadora ni de les comunitats i públics implicats durant els últims 7 anys.
- Amb indicis de bases molt restrictives que podrien limitar la concurrència pública.
- Amb suggeriments informals perquè entitats de teatre familiar es presentin mitjançant mecanismes que podrien excloure projectes comunitaris petits i afavorir grans estructures empresarials.
Ens preocupa que la licitació es dissenyi per eliminar de facto el projecte de gestió comunitària, obrint la porta a models privats o parapúblics.
4. Conflictes d’interès i manca de transparència
Denunciem també:
- Exclusivitat en la definició del projecte: El paper central d’ADETCA en la definició del perfil de l’Arnau, una decisió presa sense consens amb la resta d’entitats del sector i barris. No tothom dins de la ADETCA està d’acord amb aquest roll
- Conflicte d’interessos: Cal assenyalar la trajectòria de Xavier Marcé com a exgerent del Grup Focus i els seus vincles amb el sector privat.
- Opacitat i falsedats: No s’ha fet una diagnosi real de les necessitats del sector ni dels barris i la suposada inadequació tècnica del projecte respecte a l’edifici (el canvi és només d’un 10% sobre l’original)
Tot plegat genera un escenari que posa en dubte la imparcialitat de les polítiques públiques i imposa un model no validat pel territori.
5. El Teatre Arnau Itinerant: un programa en perill
No existeix cap garantia pública de continuïtat per al Teatre Arnau Itinerant, un projecte actiu des de 2017 amb set temporades de treball, arrelat al territori i reconegut internacionalment pel seu impacte en comunitats vulnerabilitzades. Deixar morir aquest programa és destruir un capital social i cultural construït col·lectivament.
6. Què exigim?
Davant d’aquesta situació, EXIGIM a l’Ajuntament de Barcelona i a l’ICUB: Davant d’aquesta situació, EXIGIM a l’Ajuntament de Barcelona i a l’ICUB:
- Respectar i restituir el procés participatiu del Teatre Arnau i els seus acords.
- Garantir la gestió comunitària (gestió cívica) del futur equipament.
- Aturar o redefinir el procés de licitació per assegurar una concurrència real, inclusiva i no orientada.
- Garantir la continuïtat del Teatre Arnau Itinerant com a programa estructural.
- Assegurar transparència total en totes les reunions i processos de decisió.
- Obrir un espai real de negociació amb la Coordinadora d’Entitats del Teatre Arnau.
- Defensar una política basada en els drets culturals i no en lògiques de mercat.
7. Barcelona no pot ser capital de la participació mentre la desmantella
És inadmissible que, mentre la ciutat es reivindica com a defensora dels drets culturals, es destrueixin processos participatius reals i es marginin projectes comunitaris per imposar models neoliberals. No podem acceptar que es doni suport a megaprojectes especulatius (com el Liceu Mar amb 30 M d’euros, el Museu Thyssen o l’ampliació del MNAC amb 140 M d’euros) mentre es nega el pa i la sal a la cultura de base.
El Teatre Arnau és el camp de batalla entre la cultura com a dret i la cultura com a mercaderia.
Nosaltres ho tenim clar:
Defensem el Teatre Arnau com a projecte comunitari, públic i democràtic.
Defensem la cultura feta des de baix un Paral·lel popular per les persones.
